Tinot:Militància lingüística: generalitats

· D’entrada, adrecem-nos sempre en català a tothom: siguem nosaltres! És patètic de veure com la majoria de votants "nacionalistes" no passen de diglòssics acomplexats. Al pas que van, llurs fills ja parlaran en foraster als néts. «[...] el negre de Montgomery mancava de consciència de sa dignitat d’esser humà. Havia acceptat que no estava gaire mal el sistema injust que el segregava» (Martín Luther King).


· Si hom és avesat a la diglòssia o ha parlat sempre en castellà a algú, cal canviar el xip; a poc a poc, amb humor, sense forçar la situació. Al final els parlaràs majorment en català sense que plore ningú.


· En alguns casos molt excepcionals val la pena de ser flexibles. Cal no semblar bèsties ni donar peu a fornir titulars en l’ABC. Cal valorar cada situació: us donarà agilitat mental i no envellireu tan ràpid.


· Convé fer entendre als forasters, amb humor i enginy, que no podem mercadejar amb la nostra dignitat col·lectiva, fet de nivell espiritual. S’han d’adonar que ens mantindrem ferms i dignes, que no som pas espanyolets lleigs que volen agradar als senyors blancs de Madrid. Som un poble amb ganes de llibertat; no volem ser pallassos ni mones de les operetes madrilenyes. «Entre otras cosas, lo malo de los catalanes es que se niegan a hablar la lengua del imperio» (Comte-duc d’Olivares).

«Cada lengua que se pierde es una visión del hombre y del mundo que desaparece» (Octavio Paz).


· Cada cultura és riquesa biològica, a voltes en perill d’extinció, i la llengua n’és rovell i ànima i estructura mental. No consentim d’esdevenir robots d’una maquinària de poder com és l’Estat. «Perdre la pròpia individualitat i esdevenir un simple engranatge d’una màquina és impropi de la dignitat humana» (Mahatma Gandhi).


· Quan els hispanistes més o menys en actiu n’amollin alguna, cal afitar-los amb esguard escèptic i dir-los alguna frase benèvola que els faça pensar. Cal col·leccionar-ne i memoritzar-les.


· D’entrada, responeu sempre a tot desconegut en català, també a forasters i estrangers. Als estrangers, si sabeu llur idioma, podeu parlar-los en anglès, alemany, etc. Però tot deixant ben clar que la nostra llengua és la catalana (per exemple, parlar-los en català/anglès, amb versatilitat psicològica). Als forasters, no; si no ho entenen o no els sembla encara bé (sols els espanyolistes no us acceptaran la vostra cortesia en català), que ho demanin a la munió de no-defensors de la nostra llengua.


· Catalanitzem-ho tot: noms, adreces... Responguem sempre en català i no deixem pas córrer l’ocasió de fer palès que parlem català perquè som a ca nostra (així ho han fet els nostres venerables avantpassats). Sense fanatisme, sorruts; com una mena d’irreversibles vots monàstics. Si tenim clar que no ens deixem prendre la dignitat, valor espiritual, el colonialisme d’"ellos" ja és derrotat.


· Quant als nostres Michaels-Jacksons, cal comprendre’ls. Molts "nacionalistes" són també uns colonitzats, tan fluixos i acomplexats que són embrions d’Oncles Tom i M. Jacksons. Més que covardia, aquesta pobra gent sols fa gala d’un elemental instint de supervivència animal al qual l’obsessiu fonamentalisme espanyolista els ha reduïts: Foscor en un món obscurantista, pura modernització de la Inquisició toledana de sempre. Aquests porucs crònics són fills d’acollonits amb més raons reals; aquest ensumar el perill esdevingué rutina que ara glorifiquen els inefables (i goebbelians) mèdia-espanyol(iste)s. Cal entendre’ls, tenir-los magnanimitat i voler acollir-los com a pobres orfes que són i possibles fills pròdigs. En el fons, cal estimar tothom i no fiar-se gaire de ningú. «El gran mal de l’home no radica pas en la pobresa ni en l’explotació, sinó en la pèrdua de singularitat humana sota l’imperi del consumisme» (Pier Paolo Pasolini).


· Portem retoladors, ceres... a la butxaca per a escriure lemes colpidors: «Immigrants sí, colonitzadors, no», «Som a ca nostra», «Dret a viure», «No al genocidi lingüístic», «Estima el teu poble, estima la teva llengua». «No a la imposició del castellà», «Castellà optatiu i voluntari», «No al racisme anticatalà», etc.


· També podem enganxar adhesius (fotocopiant textos damunt ferratines en blanc, o demanar-ne a grups nostrats). Amb les pintades cal anar amb compte; sovint desprestigien, car hom considera que embruten parets; millor un vell mural, si de cas. O dibuixar ç com a símbol o anagrama de lluita contra el genocidi lingüístic.


· Hem d’exercir sempre de boy-scouts, ser afables i exemplars, evitar enfrontaments i prevenir-los. No siguem mai cerca-raons, ans mostrem-nos dignes, ferms i serens envers els qui marginen i menyspreen allò indígena. De vegades tenen raó a llur manera, i només millorant aquells actes que són d’incumbència nostra els podrem fer abaixar la testa.


· Cal ser previsors i mirar de caure en gràcia abans que qualsevol incident se’ns avance. Penseu que, segons la propaganda dels mèdia colonials, nosaltres som uns nacionalistes perillosos i fanàtics. Cal ser generosos, com sol ser-ho la caracteriologia basca. Nosaltres tirem massa cap al materialisme i l’individualisme, talment que ens esclafen per parts, i "ellos" sempre tenen la iniciativa, si fa no fa. De favors cal fer-ne a tothom: criar bona fama per a ser després escoltats. Vèncer implica convèncer, ja que manquem de mitjans legals coercitius. I, si ara no convencem prou, és que cal saber esmenar-nos.

Tinot(Palma, 22-25 de febrer de 1906)