A resultes de la esterilitat dels nostres polítics, potser cal plantejar la idea d’abandonar-los; i començar a recolzar fermament les Organitzacions que han hagut d’aparèixer per pal•liar les conseqüències de l’estat de castració evident del nostre poder polític.
Penso que a aquestes alçades, ja ha quedat demostrat de sobres que no podem pretendre fer valer els nostres drets usant un mecanisme polític que ens l’han venut estèril. I que per que alguna cosa es mogui, haurem de començar a veure als nostres polítics com unes víctimes més del sistema Estat Espanyol; i així poder concentrar les forces en Organitzacions no dependents del sistema.
I és que els nostres polítics no hi poden fer res, per que els propis càrrecs polítics de Catalunya ja neixen engranatge del sistema Estat Espanyol; que els modela, els encaixa i els tolera, si la seva existència és limita a mer gestor del Patrimoni Espanyol. El mecanisme esta trucat, buidat de contingut, no hi ha debat ni política real; només gestió, pantomima i adoctrinament espanyolista.
Potser es tractaria de coordinar una feina conjunta, concentrant totes les Organitzacions existents al territori hegemònic d’aquest Estat intransigent, per tal de fer valdre els nostres drets, i per poder-nos defensar efectivament.
15 d’oct. 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada