Ara bé, sols cal parlar de les raons abans esmentades si vénen molt a tomb (ser oportú és saber fer les coses com i quan cal, és ser convincent). Raure en el moment escaient al lloc adient és bàsic, és embolcall de la nostra idea (el mitjà és el missatge). «Qui pretén de convèncer algú, convenç molt menys que no aquell qui, sense cap propòsit ulterior, fa per si allò que li sembla recte» (Keyserling). O sia: fets, molt millor que no paraules ni doctrines. La gran massa social no pensa abstraccions ni copsa la menor subtilesa filosòfica, no ens enganyem! «Els poders establerts tendeixen al control, a la unificació i a l’explotació psíquica de llurs súbdits» (Xavier Rubert de Ventós, Moral i nova cultura).
Heus ací un inventari de bons principis:
- No donar explicacions, no queixar-se mai. La vida és massa curta per a empetitir-la.
- No plànyer-se mai de les coses no assolibles. Partir sempre de la situació present.
- No encetar res sense reflexió prèvia, i acabar sempre allò encetat.
- No odiar mai, però saber combatre.
- Cercar en cadascú la part millor que tinga.
- Saber admirar amb mesura; és senyal de mediocritat lloar amb desgana.
(André Maurois, 1885-1967)
El mateix autor digué també: «En l’acció no cerquem pas la veritat absoluta, cerquem allò que cal fer en un temps donat. Una solució mediocre però immediata val molt més que no pas una de perfecta al cap de vuit dies.»
Quan anem pel carrer o allà on anem a lloure, aprofitem-ho per a parlar amb els nostres acompanyants, ben fort i en català, de què sia; si és als fills, millor encara, queda més simpàtic. Han de veure que existim. Sentir bon català encoratja la bona gent del país.
25 d’oct. 2008
Tinot: Convencen més els fets que no les paraules
Etiquetes de comentaris:
Estratègies
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada