Front ERC+CiU+CUP: l'única línia que ens queda per provar?

El panorama és positiu si en sabem aprofitar la seva dinàmica.

La situació esperpèntica que vivim a casa nostre ja va fer parèixer extrems com Ciutadanos, clar indici de que alguna cosa es movia, i garantia assegurada de que no es parés mai de parlar, per be i per mal, de la nostra inacceptable realitat colonial.

I en aquesta tasca ens hi ajuden molt la gent de Ciutadanos, el PSOE-psc, la COPE, el PP... i molts més que s’hi aniran afegint amida que s’escampi la desafecció que provoquen, doncs tots ells tenen les alarmes enceses i tan sols se’ls acut agredir.

I això fa bullir l’olla, la nostre olla.
I per cada bastonada que ens engalten, més gent entén que no podem continuar així.

Continuem, doncs, fent que s'en parli. És com fa feina la gota malaya, constant i sense perdre el fil. Un fil que intenten d’escapçar inútilment amb constitucions, amb eines de comunicació omnipresents i en mans adverses. Inútilment gràcies a una ferma voluntat de ser, apresa de la família i dels nostres amics d’aquí i d’allà.

Potser tal vegada sembli que el fils és massa feble o massa prim
però es que no és fil sinó xarxa que no pararem mai de teixir.

I la tempesta encara creixerà molt més i es farà molt més violenta. I per tant és el moment de situar-nos en una posició des de la que puguem treure profit de la seva envestida, per poder recollir i organitzar els fruits de la mala bava que aboquen sobre Catalunya.

Actualment, potser, l'única possibilitat de moviment seriós que podria engrescar i aglutinar els descontents de la situació colonial que patim, sigui crear un front ERC+CiU.

Crec que és l'única línia que ens queda per provar, abans d’engegar a pasta fang un marc constitucional aplicat de forma colonial al nostre país.