L' elefant encadenat
"Quan jo era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l'atenció l'elefant que, com més tard vaig saber, era també l'animal preferit pels altres nens. Durant la funció, l'enorme bèstia feia gala d'un pes, una mida i una força descomunals... Però, després de la seva actuació i fins poc abans de tornar a l'escenari, l'elefant sempre estava lligat en una petita estaca clavada a terra amb una cadena que immobilitzava una de les seves potes.Però resulta que l'estaca era un minúscul tros de fusta que només estava enterrat uns centímetres a terra. I, encara que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava evident que un animal que amb la seva força era capaç d'arrencar un arbre de soca-rel, s'havia de poder alliberar amb facilitat de l'estaca i fugir.El misteri continuava semblant-me evident.Què el subjectava doncs?Per què no fugia?Quan tenia cinc o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels més grans. Llavors vaig preguntar a un mestre, un pare o un oncle, pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat.Llavors vaig fer la pregunta òbvia: "Si està ensinistrat, per què l'encadenen?"No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l'elefant i l'estaca, i només ho recordava quan em trobava amb d'altres que també s'havien fet aquesta pregunta alguna vegada.Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort per a mi, algú havia estat prou savi com per trobar la resposta:L'elefant del circ no s'escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.Vaig tancar els ulls i vaig imaginar el petit elefant, indefens, subjecte a l'estaca. Estic segur que, en aquell moment, l'elefantet va empènyer, va tirar i va suar, intentant deixar-se anar. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa forta per a ell.Vaig imaginar que s'adormia esgotat i que, l'endemà, ho tornava a intentar, i un altre dia, i un altre, i un altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.Aquest elefant enorme i poderós que veiem al circ no s'escapa perquè, pobre, creu que no pot.Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer.I el pitjor de tot és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record.Mai, mai ha intentat tornar a posar a prova la seva força..."
Penjat per en Tir-Fix al RacóCatalà el 26/juliol/2009
29 de jul. 2009
20 de juny 2009
EL MUNDO brutal contraCatalunya
Algú ha contestat la carta de J. Vaderribas publicada al diari "El Mundo"
De tant en tant hi ha algú que sap fotre'ls on més mal els fa...
Llegiu i gaudiu...
J. Vaderribas va escriure una carta a EL MUNDO brutal contra
Catalunya i els catalans... I li han respost...
En primer lloc teniu la carta de J Vaderribas i en segon lloc la
resposta per part del Sr. Jordi Net.
CARTA DE J. VALDERRIBAS PUBLICADA A EL MUNDO:
Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma,
es decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario
válido y otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para
todo español que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por
periclitados los nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo
vasco está emponzoñado por los crímenes abyectos de la banda etarra,
son un rival de mucha más enjundia para la nación española que los
siempre timoratos catalanes. Y voy a tratar de explicar el porqué.
Mientras los vascos han sido siempre un elemento incómodo en todas
las invasiones que ha padecido la península, (romanos, godos,
árabes), los catalanes se han dejado siempre conquistar por el
primero que ha pasado por allí. A un lado la resistencia al invasor,
al otro, los fenicios que por un plato de lentejas dejan que se
mancille su honor. De hecho, un castellano recio siempre se sentirá
más identificado con el carácter rudo y batallador del vasco, dejando
momentáneamente a un lado el episodio repugnante que lleva a cabo una
banda de asesinos desalmados, que con la falta de carácter, el
"acongojamiento", el rechazo al enfrentamiento y el amor por el
dinero y no por lo propio que caracteriza a nuestros particulares
judíos.
Por todo esto no me extraña que al primer ataque serio que se le
plantea al nuevo gobierno de la Generalidad, sean los propios
catalanes los que sacrifiquen a Carod. Mientras los vascos recibieron
una presión incomparablemente superior durante el periodo previo a
las últimas elecciones autonómicas, y por desgracia para la nación
española con resultado nefasto para nuestros intereses, en Cataluña
no han sabido resistir ni el primer achuchón. Era de esperar, no
tienen sangre. Ellos mismos destruyen a sus líderes.
No tengamos ninguna duda de que con un par de escaramuzas más, el
gobierno de la Generalidad caerá, se convocarán elecciones
anticipadas y volverán a gobernar CiU y el PP. Todo debe estar bajo
control. Dicen mis contactos en Cataluña que ERC, de hecho el único
intento mínimamente serio de ponernos un poco nerviosos, va a quedar
electoralmente diezmada el 14-M, mientras que los siempre dóciles
chicos de Pujol van a salir ganando de este embrollo. Y ya sabemos
que a esta gente con un par de contactos económicos se les tiene más
que domesticados. De hecho, encarnan al auténtico fenicio. En
definitiva, y para apagar los temores de un buen amigo mío, nuestra
autentica preocupación debe estar centrada en el norte.
Los catalanes se anulan ellos mismos, y si se ponen un poco
nerviosos, sacamos la tontería del fútbol (el Barsa, ese gran
narcótico) y ya están entretenidos para unas cuantas semanas.
RESPOSTA A LA CARTA DEL SR. J. VALDERRIBAS A EL MUNDO:
Apreciado Sr. Vaderribas,
Vaya por delante que mi simpatía por los ignorantes prepotentes y los
chulos castizos es la misma, es decir, ninguna. Puestos a buscar
"adversarios", usted, con su prepotencia, incultura y desfachatez me
va como anillo al dedo. La gente como usted y los de ETA son dos
caras de la misma moneda. El nacionalismo español ha sido siempre
ofensivo e imperialista, es decir, criminal, como el de ETA. Ustedes,
adversarios nacionalistas españoles, se piensan que España es el
centro del mundo y que los que no son castellanos recios y vascos
fornidos, son unos cagados y unos comemierda. Lo más grave es que se
lo dejen escribir en un medio de comunicación público.
Veamos, si usted tuviera dos dedos de frente, debería ser más
riguroso con la historia y no trepanar las mentes blandas de sus
compatriotas con falsedades. Los catalanes no existíamos en la época
de los fenicios, ni en la romana, ni prácticamente en la visigoda.
Tampoco existían los castellanos, ni mucho menos los españoles. En
cuanto a los vascos, no lo tengo claro (¿podríamos decir que eran los
íberos?). De hecho, los catalanes existimos, como nación, desde el
año 865 aprox. Llegamos a ser una gran nación hasta el 1412, cuando
desgraciadamente se
extinguió la dinastía catalana con el último rey Catalano/Aagonés,
Martí L'Humà. En el Compromiso de Caspe, las Cortes Catalanas
decidieron (equivocadamente) pasar a una dinastía castellana con la
condición de que ésta respetara las leyes e instituciones de
Catalunya, representadas por la Generalitat.
Está claro que la mente castellana no estaba preparada para respetar
acuerdos, y por lo que veo, no lo estará nunca. Desde entonces han
tratado sistemáticamente de violarlos. Si esto se lo hiciéramos
nosotros a ustedes, nos llamarían traidores, innobles y nazis, pero
como son ustedes quienes lo hacen, se quedan más tranquilos si
piensan que nos dejamos prostituir por dinero. Esto me lleva a pensar
en su obsesión por que nosotros sólo pensamos en el dinero. Tienen
ustedes además la virtud de vomitar lo primero que les viene a la
cabeza, y como uno de sus principales defectos es la envidia, nos
achacan constantemente que sólo pensamos en el dinero (lo mismo que
les pasa a los judíos en otras partes). Esto viene de la época en
que, después de haber expoliado las Américas, su declive les llevó a
morirse de hambre y se dieron cuenta de que tenían unas "provincias"
periféricas donde curiosamente, por no haberlas dejado ir a saquear
las Américas(esa es su mentalidad), se lo habían tenido que currar en
su país, creando riqueza de la nada con su industria floreciente.
Pues bien, a pesar de lo que les asqueaban los industriales catalanes
"por su afán por el dinero", no les asqueaba emigrar a su país para
ganárselo y mucho menos recibirlo de los impuestos que con habilidad
fenicia gestionaban (para sus batallitas y dispendios en la Villa).
Otros países como Holanda, Inglaterra, Italia, etc., hacían (y hacen)
lo que hacíamos (y hacemos) los catalanes. Parece que ellos tienen
todo el derecho del mundo de hacerlo, no así los catalanes ni los
judíos.
Hablando de batallas, decirle, adversario inculto, que la que
perdimos en 1714, o mejor dicho, la que ganaron ustedes, gracias a su
gran "bravura y arrojo", se debió a que Inglaterra nos traicionó.
Resulta que el Archiduque Carlos, nuestro candidato a heredar el
trono de Carlos II, heredó durante la contienda la corona de Austria,
y por tanto, al equilibrarse las fuerzas en Europa, Inglaterra
decidió abandonar a su suerte a los Catalanes - Tratado de Utrecht
1713 -, con quienes habían pactado una alianza (aunque se quedaron
Menorca y Gibraltar*). El ejército castellano-francés tardó dos años
en entrar en Barcelona, después de sitiarla por mar y tierra.
Si los catalanes, como usted insinúa, eran una panda de cobardicas,
el ejército castellano-francés, con unos medios y efectivos
infinitamente superiores, debía ser un enjambre de mariquitas.
Gracias a esto, el castellano, que a partir de entonces pasó a
denominarse español, se impuso en Cataluña.
Han pasado casi 300 años, y los catalanes seguimos pesados, erre que
erre, con nuestro idioma y ganas de autogobierno. Somos un caso único
de supervivencia en Europa (y tal vez en el mundo). Otros imperios
colonizadores como Inglaterra o Francia, no tienen casos parecidos en
sus dominios. A ustedes les gustaría ser como ellos, pero nunca lo
podrán ser. Simplemente por que son una panda de chapuzas como
Trillo, prepotentes como Aznar y creídos como Piqué que nunca podrán
convencer a un nacionalista catalán. Seremos siempre su grano en el
culo, incluso cuando hayan acabado con los Etarras.
*A ver si hay "güebos" de tomar Gibraltar como El Perejil,
¡machotes!. Y es que en el fondo sois unos cobardes que sólo os
atrevéis cuando lo tenéis claro.
Som i Serem!
Jordi Net
Visca Catalunya!!!
De tant en tant hi ha algú que sap fotre'ls on més mal els fa...
Llegiu i gaudiu...
J. Vaderribas va escriure una carta a EL MUNDO brutal contra
Catalunya i els catalans... I li han respost...
En primer lloc teniu la carta de J Vaderribas i en segon lloc la
resposta per part del Sr. Jordi Net.
CARTA DE J. VALDERRIBAS PUBLICADA A EL MUNDO:
Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma,
es decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario
válido y otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para
todo español que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por
periclitados los nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo
vasco está emponzoñado por los crímenes abyectos de la banda etarra,
son un rival de mucha más enjundia para la nación española que los
siempre timoratos catalanes. Y voy a tratar de explicar el porqué.
Mientras los vascos han sido siempre un elemento incómodo en todas
las invasiones que ha padecido la península, (romanos, godos,
árabes), los catalanes se han dejado siempre conquistar por el
primero que ha pasado por allí. A un lado la resistencia al invasor,
al otro, los fenicios que por un plato de lentejas dejan que se
mancille su honor. De hecho, un castellano recio siempre se sentirá
más identificado con el carácter rudo y batallador del vasco, dejando
momentáneamente a un lado el episodio repugnante que lleva a cabo una
banda de asesinos desalmados, que con la falta de carácter, el
"acongojamiento", el rechazo al enfrentamiento y el amor por el
dinero y no por lo propio que caracteriza a nuestros particulares
judíos.
Por todo esto no me extraña que al primer ataque serio que se le
plantea al nuevo gobierno de la Generalidad, sean los propios
catalanes los que sacrifiquen a Carod. Mientras los vascos recibieron
una presión incomparablemente superior durante el periodo previo a
las últimas elecciones autonómicas, y por desgracia para la nación
española con resultado nefasto para nuestros intereses, en Cataluña
no han sabido resistir ni el primer achuchón. Era de esperar, no
tienen sangre. Ellos mismos destruyen a sus líderes.
No tengamos ninguna duda de que con un par de escaramuzas más, el
gobierno de la Generalidad caerá, se convocarán elecciones
anticipadas y volverán a gobernar CiU y el PP. Todo debe estar bajo
control. Dicen mis contactos en Cataluña que ERC, de hecho el único
intento mínimamente serio de ponernos un poco nerviosos, va a quedar
electoralmente diezmada el 14-M, mientras que los siempre dóciles
chicos de Pujol van a salir ganando de este embrollo. Y ya sabemos
que a esta gente con un par de contactos económicos se les tiene más
que domesticados. De hecho, encarnan al auténtico fenicio. En
definitiva, y para apagar los temores de un buen amigo mío, nuestra
autentica preocupación debe estar centrada en el norte.
Los catalanes se anulan ellos mismos, y si se ponen un poco
nerviosos, sacamos la tontería del fútbol (el Barsa, ese gran
narcótico) y ya están entretenidos para unas cuantas semanas.
RESPOSTA A LA CARTA DEL SR. J. VALDERRIBAS A EL MUNDO:
Apreciado Sr. Vaderribas,
Vaya por delante que mi simpatía por los ignorantes prepotentes y los
chulos castizos es la misma, es decir, ninguna. Puestos a buscar
"adversarios", usted, con su prepotencia, incultura y desfachatez me
va como anillo al dedo. La gente como usted y los de ETA son dos
caras de la misma moneda. El nacionalismo español ha sido siempre
ofensivo e imperialista, es decir, criminal, como el de ETA. Ustedes,
adversarios nacionalistas españoles, se piensan que España es el
centro del mundo y que los que no son castellanos recios y vascos
fornidos, son unos cagados y unos comemierda. Lo más grave es que se
lo dejen escribir en un medio de comunicación público.
Veamos, si usted tuviera dos dedos de frente, debería ser más
riguroso con la historia y no trepanar las mentes blandas de sus
compatriotas con falsedades. Los catalanes no existíamos en la época
de los fenicios, ni en la romana, ni prácticamente en la visigoda.
Tampoco existían los castellanos, ni mucho menos los españoles. En
cuanto a los vascos, no lo tengo claro (¿podríamos decir que eran los
íberos?). De hecho, los catalanes existimos, como nación, desde el
año 865 aprox. Llegamos a ser una gran nación hasta el 1412, cuando
desgraciadamente se
extinguió la dinastía catalana con el último rey Catalano/Aagonés,
Martí L'Humà. En el Compromiso de Caspe, las Cortes Catalanas
decidieron (equivocadamente) pasar a una dinastía castellana con la
condición de que ésta respetara las leyes e instituciones de
Catalunya, representadas por la Generalitat.
Está claro que la mente castellana no estaba preparada para respetar
acuerdos, y por lo que veo, no lo estará nunca. Desde entonces han
tratado sistemáticamente de violarlos. Si esto se lo hiciéramos
nosotros a ustedes, nos llamarían traidores, innobles y nazis, pero
como son ustedes quienes lo hacen, se quedan más tranquilos si
piensan que nos dejamos prostituir por dinero. Esto me lleva a pensar
en su obsesión por que nosotros sólo pensamos en el dinero. Tienen
ustedes además la virtud de vomitar lo primero que les viene a la
cabeza, y como uno de sus principales defectos es la envidia, nos
achacan constantemente que sólo pensamos en el dinero (lo mismo que
les pasa a los judíos en otras partes). Esto viene de la época en
que, después de haber expoliado las Américas, su declive les llevó a
morirse de hambre y se dieron cuenta de que tenían unas "provincias"
periféricas donde curiosamente, por no haberlas dejado ir a saquear
las Américas(esa es su mentalidad), se lo habían tenido que currar en
su país, creando riqueza de la nada con su industria floreciente.
Pues bien, a pesar de lo que les asqueaban los industriales catalanes
"por su afán por el dinero", no les asqueaba emigrar a su país para
ganárselo y mucho menos recibirlo de los impuestos que con habilidad
fenicia gestionaban (para sus batallitas y dispendios en la Villa).
Otros países como Holanda, Inglaterra, Italia, etc., hacían (y hacen)
lo que hacíamos (y hacemos) los catalanes. Parece que ellos tienen
todo el derecho del mundo de hacerlo, no así los catalanes ni los
judíos.
Hablando de batallas, decirle, adversario inculto, que la que
perdimos en 1714, o mejor dicho, la que ganaron ustedes, gracias a su
gran "bravura y arrojo", se debió a que Inglaterra nos traicionó.
Resulta que el Archiduque Carlos, nuestro candidato a heredar el
trono de Carlos II, heredó durante la contienda la corona de Austria,
y por tanto, al equilibrarse las fuerzas en Europa, Inglaterra
decidió abandonar a su suerte a los Catalanes - Tratado de Utrecht
1713 -, con quienes habían pactado una alianza (aunque se quedaron
Menorca y Gibraltar*). El ejército castellano-francés tardó dos años
en entrar en Barcelona, después de sitiarla por mar y tierra.
Si los catalanes, como usted insinúa, eran una panda de cobardicas,
el ejército castellano-francés, con unos medios y efectivos
infinitamente superiores, debía ser un enjambre de mariquitas.
Gracias a esto, el castellano, que a partir de entonces pasó a
denominarse español, se impuso en Cataluña.
Han pasado casi 300 años, y los catalanes seguimos pesados, erre que
erre, con nuestro idioma y ganas de autogobierno. Somos un caso único
de supervivencia en Europa (y tal vez en el mundo). Otros imperios
colonizadores como Inglaterra o Francia, no tienen casos parecidos en
sus dominios. A ustedes les gustaría ser como ellos, pero nunca lo
podrán ser. Simplemente por que son una panda de chapuzas como
Trillo, prepotentes como Aznar y creídos como Piqué que nunca podrán
convencer a un nacionalista catalán. Seremos siempre su grano en el
culo, incluso cuando hayan acabado con los Etarras.
*A ver si hay "güebos" de tomar Gibraltar como El Perejil,
¡machotes!. Y es que en el fondo sois unos cobardes que sólo os
atrevéis cuando lo tenéis claro.
Som i Serem!
Jordi Net
Visca Catalunya!!!
5 de maig 2009
Calçots!
Qui tenint el poder absolut d'un estat "democràtic" governa amb prejudicis capa la gent d'una part del territori que controla, per que senzillament no vol oblidar la seva cultura i substituir-la per la imposada, no deixa cap més opció que la separació.
Si Espanya ens respectes, no existiria un òrgan anacrònic i únic a Europa com el que és el Tribunal Constitucional. Òrgan imposat pels franquistes a canvi de permetre la creació de les autonomies. Òrgan creat justament per castrar i anul·lar el "poder" de les autonomies, i al qual cap d'elles hi te ni veu ni vot a l'hora d'escollir-ne els components. Òrgan que esta per sobre dels parlaments que hi ha a l'estat Espanyol, inclòs el central.
Llavors jo em pregunto:
-Quina credibilitat te un sistema democràtic que tolera que un grapat de paios amb togues i carregats de prejudicis estiguin per sobre dels òrgans de decisió populars?
-Haig de sentir-me còmode en un estat on s'incita a una majoria contra una minoria?
-Haig de jugar a un joc en el qual qui mana canvia o ignora les seves pròpies lleis i normes quan les coses no surten com ell espera?
Com més indefensa es troba un criatura
més dret té a ser protegida per l'home
de la crueltat de l'home.
Mahatma Ghandi
Potser demà haurem de seure davant els nostres fills per dir-los que varem ser derrotats.
Pro no ho podrem fer mirant-los als ulls, si es per dir que viuen així per que no ens varem animar a lluitar.
Mahatma Ghandi
Quan algú entén que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a home/dona
cap tirania pot dominar-lo.
Mahatma Ghandi
No hay en la tierra contento que se iguale
a alcanzar la libertad perdida.
Miguel de Cervantes
Quan algú t'ataca per ignorància, se'l respon amb pedagogia.
Quan algú t'ataca intencionadament, se'l combat.
Mahatma Ghandi
Allò que horroritza més de les coses dolentes de la gent dolenta
es el silenci de la bona gent"
Mahatma Ghandi
La victòria aconseguida de forma violenta equival a la derrota.
Mahatma Ghandi
Si Espanya ens respectes, no existiria un òrgan anacrònic i únic a Europa com el que és el Tribunal Constitucional. Òrgan imposat pels franquistes a canvi de permetre la creació de les autonomies. Òrgan creat justament per castrar i anul·lar el "poder" de les autonomies, i al qual cap d'elles hi te ni veu ni vot a l'hora d'escollir-ne els components. Òrgan que esta per sobre dels parlaments que hi ha a l'estat Espanyol, inclòs el central.
Llavors jo em pregunto:
-Quina credibilitat te un sistema democràtic que tolera que un grapat de paios amb togues i carregats de prejudicis estiguin per sobre dels òrgans de decisió populars?
-Haig de sentir-me còmode en un estat on s'incita a una majoria contra una minoria?
-Haig de jugar a un joc en el qual qui mana canvia o ignora les seves pròpies lleis i normes quan les coses no surten com ell espera?
Com més indefensa es troba un criatura
més dret té a ser protegida per l'home
de la crueltat de l'home.
Mahatma Ghandi
Potser demà haurem de seure davant els nostres fills per dir-los que varem ser derrotats.
Pro no ho podrem fer mirant-los als ulls, si es per dir que viuen així per que no ens varem animar a lluitar.
Mahatma Ghandi
Quan algú entén que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a home/dona
cap tirania pot dominar-lo.
Mahatma Ghandi
No hay en la tierra contento que se iguale
a alcanzar la libertad perdida.
Miguel de Cervantes
Quan algú t'ataca per ignorància, se'l respon amb pedagogia.
Quan algú t'ataca intencionadament, se'l combat.
Mahatma Ghandi
Allò que horroritza més de les coses dolentes de la gent dolenta
es el silenci de la bona gent"
Mahatma Ghandi
La victòria aconseguida de forma violenta equival a la derrota.
Mahatma Ghandi
28 d’abr. 2009
On és la boleta? on esta la boleta?...
Després de llegir l’article d’en Carreretero m’ha sorprès molt desagradablement llegir això:
"El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha assegurat que la decisió d’alguns companys d’abandonar el partit per no coincidir amb els objectius i les estratègies de la direcció del partit, afavoria 'l’ordre intern' i la 'seriositat' que l’electorat reclama a la formació." font Vilaweb.
No m’imaginava que la política espanyola pugés arribar a torçar d’una forma tan salvatge l’opinió d’ERC. , i això que ja ho va fer al seu torn amb CiU...
I en Carretero diu que crearan un nou partit?!
I que farà, l’inscriurà religiosament al registre de partits de l’estat espanyol per sortir beneït al BOE?
Un nou partit per que a tots els independentistes que hi caiguem ens enganxin per les turmes com a tots els altres?
Un nou partit jugant la partida trucada dels espanyols i exposar-nos altra cop a l’engany?
No gràcies, no cerc que sigui aquesta la solució.
El que penso que s’ha de fer no sé quin nom te, però si que cerc que ha de coordinar tot l’independentisme transversalment i d’una vegada per totes capa una única direcció, doncs la Política Catalana no es fa des de les institucions polítiques castrades que ens atorga magnànimament l’estat dels espanyols, sinó des d’una base independentista diversa i coordinada.
Penso que aquest comentari d’en Ridao deixa prou clar que fer Política Catalana dins de la constitució dels espanyols és impossible.
Coordinació i fermesa és el que ens cal, i no fer més partits polítics fins que assolim la nostra llibertat.
On és la boleta? on esta la boleta?...
uiiii siii un altre partit!
visca, i tots contents.
No heu passejat mai per la rambla?
heu vist els tril·leros?
doncs és el que fa l'estat dels espanyols amb els partits catalans.
És absurd pensar en partits quan un no és amo de ca seu.
Al final quedareu quatre gats a les seus dels vostres partits
mentre tot Catalunya serà al carrer recuperant el país.
"El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha assegurat que la decisió d’alguns companys d’abandonar el partit per no coincidir amb els objectius i les estratègies de la direcció del partit, afavoria 'l’ordre intern' i la 'seriositat' que l’electorat reclama a la formació." font Vilaweb.
No m’imaginava que la política espanyola pugés arribar a torçar d’una forma tan salvatge l’opinió d’ERC. , i això que ja ho va fer al seu torn amb CiU...
I en Carretero diu que crearan un nou partit?!
I que farà, l’inscriurà religiosament al registre de partits de l’estat espanyol per sortir beneït al BOE?
Un nou partit per que a tots els independentistes que hi caiguem ens enganxin per les turmes com a tots els altres?
Un nou partit jugant la partida trucada dels espanyols i exposar-nos altra cop a l’engany?
No gràcies, no cerc que sigui aquesta la solució.
El que penso que s’ha de fer no sé quin nom te, però si que cerc que ha de coordinar tot l’independentisme transversalment i d’una vegada per totes capa una única direcció, doncs la Política Catalana no es fa des de les institucions polítiques castrades que ens atorga magnànimament l’estat dels espanyols, sinó des d’una base independentista diversa i coordinada.
Penso que aquest comentari d’en Ridao deixa prou clar que fer Política Catalana dins de la constitució dels espanyols és impossible.
Coordinació i fermesa és el que ens cal, i no fer més partits polítics fins que assolim la nostra llibertat.
On és la boleta? on esta la boleta?...
uiiii siii un altre partit!
visca, i tots contents.
No heu passejat mai per la rambla?
heu vist els tril·leros?
doncs és el que fa l'estat dels espanyols amb els partits catalans.
És absurd pensar en partits quan un no és amo de ca seu.
Al final quedareu quatre gats a les seus dels vostres partits
mentre tot Catalunya serà al carrer recuperant el país.
11 de febr. 2009
No són pusil·lànimes, són cínics.
EUGENI CASANOVA (publicat a e-criteri) el
[26/01/2009]
Joel Joan ha manifestat fa poc que no entén les reserves dels partits catalanistes, que actuen amb unes pors pròpies de temps de dictadura i no gosen anar endavant. Salvador Cardús parla d’“error estratègic” del catalanisme, que persisteix a buscar “un acord satisfactori amb Espanya que respecti la dignitat nacional dels catalans i el nostre futur com a poble”. Víctor Alexandre s’escarrassa de fa anys a explicar quines són les mancances d’aquests partits en la via que segueixen cap a la recuperació nacional. Això, per citar només algunes de les veus més significatives del sobiranisme mediàtic independent.
Modestament, opino que els dos grups catalanistes parlamentaris no pequen de pusil•lànimes, que és el que serien si no gosessin, si no busquessin, si no veiessin la manera... Són simplement cínics. Saben perfectament el punt de no retorn en què ens trobem, saben que per aquesta via no hi ha futur, saben que ens espolien i ens denigren, saben que manipulen els moviments migratoris per diluir-nos, saben que dissenyen les infraestructures per assimilar-nos, saben que atorguen mitjans de comunicació i els canalitzen perquè qualsevol reacció sigui invisible, saben que els jutges estan dirigits pels dos partits grans espanyols, saben que el català es mor (assassinat)..., saben, en definitiva, que hi ha una política d’Estat per destruir-nos.
Ho saben i ho callen en base a una estratègia. Per tenir èxit en unes eleccions cal situar-se en el que suposen que és el centre del ventall. Si aquest es mou cap a un extrem, si hi ha un sotrac, uns altres ocuparan el lloc. Cal, per tant, preservar l’statu quo a tota costa. El disseny tàctic dels que mouen els fils dels dos –o tres- partits està enfocat a guanyar eleccions com a grup polític i a obtenir càrrecs i prosperitat com a individus, no pas a modular una estratègia col•lectiva, no pas a salvar els mots, ni la cartera, ni el país.
Quan els convé, expliquen la situació amb clarividència i la denuncien fil per randa. Saben molt bé què passa i saben molt bé com caldria actuar. Però això només ho fan quan són a l’oposició o quan volen moure alguna peça al govern. És el cas de les denúncies recents de Jordi Pujol, encarades a les eleccions que s’atansen, o de l’oblidat referèndum del 2014, o de l’etèria Casa Gran... No hi ha política de país perquè no interessa que n’hi hagi.
Els dos grups catalanistes no ens portaran enlloc perquè no volen, no perquè errin el camí o els falti massa social. S’han acabat els líders que van saber donar un cop de timó en situacions extremes, malgrat que navegaven en mars molt més agitats: Prat de la Riba, Macià, Companys... L’Estat està aplicant una solució final democràtica i el calculat pes demogràfic ens duu a l’extenuació. El temps s’acaba... però no pas per als pares (i mares) de la pàtria, que seguiran lluitant per salvar-nos pels segles dels segles.
[26/01/2009]
Joel Joan ha manifestat fa poc que no entén les reserves dels partits catalanistes, que actuen amb unes pors pròpies de temps de dictadura i no gosen anar endavant. Salvador Cardús parla d’“error estratègic” del catalanisme, que persisteix a buscar “un acord satisfactori amb Espanya que respecti la dignitat nacional dels catalans i el nostre futur com a poble”. Víctor Alexandre s’escarrassa de fa anys a explicar quines són les mancances d’aquests partits en la via que segueixen cap a la recuperació nacional. Això, per citar només algunes de les veus més significatives del sobiranisme mediàtic independent.
Modestament, opino que els dos grups catalanistes parlamentaris no pequen de pusil•lànimes, que és el que serien si no gosessin, si no busquessin, si no veiessin la manera... Són simplement cínics. Saben perfectament el punt de no retorn en què ens trobem, saben que per aquesta via no hi ha futur, saben que ens espolien i ens denigren, saben que manipulen els moviments migratoris per diluir-nos, saben que dissenyen les infraestructures per assimilar-nos, saben que atorguen mitjans de comunicació i els canalitzen perquè qualsevol reacció sigui invisible, saben que els jutges estan dirigits pels dos partits grans espanyols, saben que el català es mor (assassinat)..., saben, en definitiva, que hi ha una política d’Estat per destruir-nos.
Ho saben i ho callen en base a una estratègia. Per tenir èxit en unes eleccions cal situar-se en el que suposen que és el centre del ventall. Si aquest es mou cap a un extrem, si hi ha un sotrac, uns altres ocuparan el lloc. Cal, per tant, preservar l’statu quo a tota costa. El disseny tàctic dels que mouen els fils dels dos –o tres- partits està enfocat a guanyar eleccions com a grup polític i a obtenir càrrecs i prosperitat com a individus, no pas a modular una estratègia col•lectiva, no pas a salvar els mots, ni la cartera, ni el país.
Quan els convé, expliquen la situació amb clarividència i la denuncien fil per randa. Saben molt bé què passa i saben molt bé com caldria actuar. Però això només ho fan quan són a l’oposició o quan volen moure alguna peça al govern. És el cas de les denúncies recents de Jordi Pujol, encarades a les eleccions que s’atansen, o de l’oblidat referèndum del 2014, o de l’etèria Casa Gran... No hi ha política de país perquè no interessa que n’hi hagi.
Els dos grups catalanistes no ens portaran enlloc perquè no volen, no perquè errin el camí o els falti massa social. S’han acabat els líders que van saber donar un cop de timó en situacions extremes, malgrat que navegaven en mars molt més agitats: Prat de la Riba, Macià, Companys... L’Estat està aplicant una solució final democràtica i el calculat pes demogràfic ens duu a l’extenuació. El temps s’acaba... però no pas per als pares (i mares) de la pàtria, que seguiran lluitant per salvar-nos pels segles dels segles.
L´independentisme seriós ja no n'espera res dels partits.
Per això, tot el meu suport a les iniciatives que coordinin l'ampli i dispers ventall d'entitats i organitzacions independentistes catalanes actuals com la de La Conferència de Debat Independentista.
http://conferenciaindependentista.wordpress.com
Aquest és el futur, i tots ho sabem.
De la mateixa manera que durant la dictadura no hi havia partits, ara toca pensar com si no hi fossin, doncs el propi sistema polític al que juguen, o més ben dit, al que serveixen, està pensat per castrar-los/nos.
Crec ingenu pensar que algú pugui fer-nos avançar cap a la independència dins d'un sistema polític trucat com és l'espanyol. Tota la política catalana, fins ara, no ha demostrat el contrari.
Tot i tenir les eines no les utilitzen fins a les últimes conseqüències, per por o pel que sigui. Tant se val.
I per això tanta abstenció entre nosaltres. Abstenció que ja fa temps que tira per un altre camí, que passa per el de la implicació directa en el nostre procés d’alliberament via aquestes entitats que tan encertadament ara es coordinen, i que ben aviat es demostraran realment efectives.
Ningú ens traurà les castanyes del foc i encara menys la política espanyola, l’únic permesa a Catalunya.
La política Catalana verdadera encara ha de venir, i la coneixerem per que serà il•legalitzada per l'estat espanyol. Aquesta en serà la ressenya inequívoca que va de debò.
http://conferenciaindependentista.wordpress.com
Aquest és el futur, i tots ho sabem.
De la mateixa manera que durant la dictadura no hi havia partits, ara toca pensar com si no hi fossin, doncs el propi sistema polític al que juguen, o més ben dit, al que serveixen, està pensat per castrar-los/nos.
Crec ingenu pensar que algú pugui fer-nos avançar cap a la independència dins d'un sistema polític trucat com és l'espanyol. Tota la política catalana, fins ara, no ha demostrat el contrari.
Tot i tenir les eines no les utilitzen fins a les últimes conseqüències, per por o pel que sigui. Tant se val.
I per això tanta abstenció entre nosaltres. Abstenció que ja fa temps que tira per un altre camí, que passa per el de la implicació directa en el nostre procés d’alliberament via aquestes entitats que tan encertadament ara es coordinen, i que ben aviat es demostraran realment efectives.
Ningú ens traurà les castanyes del foc i encara menys la política espanyola, l’únic permesa a Catalunya.
La política Catalana verdadera encara ha de venir, i la coneixerem per que serà il•legalitzada per l'estat espanyol. Aquesta en serà la ressenya inequívoca que va de debò.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
