El cas Franki

Jo crec que aquesta decisió jurídica injusta que aplica una sentència de dos anys i set mesos a un ciutadà de Catalunya per enretirar una bandera espanyola d’un edifici públic, com a mínim, hauria de crear jurisprudència i, per tant, hauria de desencadenar un seguit d’accions jurídiques contra els responsables de Capitania Marítima de Barcelona i de les casernes militars que hi ha a Catalunya, ja que incompleixen clara i impunement aquesta llei espanyola.

Al cap i a la fi, es resumeix tot a una senzilla i desigual relació de forces que permet, a qui en te més, d’obviar impunement les lleis que imposa -si sem permet la gosadia- als territoris que pretén colonitzar. Doncs quin seria sinó l’adjectiu que més s’escauria a un estat, la justícia del qual només es preocupa d’aplicar la seva llei quan sen atacats els seus símbols, i no quan es tracta dels símbols d’un de les nacions que controla?

Així doncs, quina credibilitat i respecte pot esperar un estat que ensenya, amb els seus actes, que només és la força el que preval?

I, més greu encara. Pot esperar aquest estat, que la ciutadania de la nació que controla, no acabi pensant que la única sortida és la força?

Jo proposaria que, com a acció de protesta, s’enretiressin totes les banderes espanyoles de les nostres institucions, siguin quines siguin les conseqüències; fins que anul•lin la sentència a en Francesc Argemí, conegut com a Franki.

Hi haurà prou valentia per part dels nostres polítics?
Em sembla que tots en sabem la resposta.