On és l’urna per posar la Meva papereta?

Que passa quan una nació s’adona que les institucions de poder que les representen no han tingut mai contingut real? ...quan constata que tot el que s’havia bastit des de la mort del dictador fins ara era una broma de malt gust, un decorat, una paradeta que ens van deixar muntar per continuar el drenatge cultural i econòmic del país “de forma velada”?

...sensació de vertigen al veure que sempre hem estat a mercè d’aquesta dreta o esquerra espanyola filo-feixista que considera Catalunya la pilota dels seus partits per guanyar la Moncloa i que reserva, per als nostres polítics, les butaques preferents per que gaudeixin del partit.

...i pensa
-I els nostres polítics?! On són? On és l’urna per posar la Meva papereta?

El cas Franki

Jo crec que aquesta decisió jurídica injusta que aplica una sentència de dos anys i set mesos a un ciutadà de Catalunya per enretirar una bandera espanyola d’un edifici públic, com a mínim, hauria de crear jurisprudència i, per tant, hauria de desencadenar un seguit d’accions jurídiques contra els responsables de Capitania Marítima de Barcelona i de les casernes militars que hi ha a Catalunya, ja que incompleixen clara i impunement aquesta llei espanyola.

Al cap i a la fi, es resumeix tot a una senzilla i desigual relació de forces que permet, a qui en te més, d’obviar impunement les lleis que imposa -si sem permet la gosadia- als territoris que pretén colonitzar. Doncs quin seria sinó l’adjectiu que més s’escauria a un estat, la justícia del qual només es preocupa d’aplicar la seva llei quan sen atacats els seus símbols, i no quan es tracta dels símbols d’un de les nacions que controla?

Així doncs, quina credibilitat i respecte pot esperar un estat que ensenya, amb els seus actes, que només és la força el que preval?

I, més greu encara. Pot esperar aquest estat, que la ciutadania de la nació que controla, no acabi pensant que la única sortida és la força?

Jo proposaria que, com a acció de protesta, s’enretiressin totes les banderes espanyoles de les nostres institucions, siguin quines siguin les conseqüències; fins que anul•lin la sentència a en Francesc Argemí, conegut com a Franki.

Hi haurà prou valentia per part dels nostres polítics?
Em sembla que tots en sabem la resposta.

Veure Catalunya

Per veure Catalunya fa falta ser capaç de mirar més enllà dels patits. Allà és on ens hi trobarem tots i des don podrem organitzar de forma realment efectiva les estratègies d’alliberament.

Cap dels partits encara no ha demostrat tenir la força, o ser capaç d’usar-la de forma efectiva, per defensar-nos. I aquesta impotència prové del marc polític imposat per l’estat, i pels interessos dels lobbies que han anat apareixent i creixent gràcies a la nostra supeditació.

Així doncs mirem més enllà dels partits, i ens hi trobarem a cadascun de nosaltres. I llavors podrem valorar el nostre grau de responsabilitat i d’implicació real respecte de la situació que viu el nostre país.

Escopint-nos els uns als altres només eternitzem l’espoli i el genocidi cultural a que ens sotmet l’estat espanyol.

Vaja cadascun amb la seva responsabilitat.

Que trista la història d’aquest estat

Sempre m’ha sorprès l’alt grau de coordinació que sembla existir entre l’estat espanyol iETA.

Un te la sensació de que quanETA s’afebleix, l’estat espanyol ràpidament actua per fer que més gent quedi sense representació democràtica en aquell país... com si calculessin que una part d’aquella gent optarà per accions violentes. I és que cada cop em sembla més clar que la cohesió dels països subjugats per l’estat espanyol es manté gracies aETA, doncs amb l’excusa de la violència d’uns es manté la dels altres. Dinàmica que sempre serà més favorable al mes fort, i que serà qui més interès tingui en que això no canviï-hi mai.

Així doncs, sembla clar queETA és el ciment que usa l’estat espanyol per fer cas omís de les accions indubtablement democràtiques d’un govern legítim com és el d’Euskadi.

Aquest estat, pel que fa a Catalunya, ho te més difícil a l’hora de justificar el seu comportament pre-democràtic, per que com que aquí ningú exerceix la violència, a aquest estat li resulta molt més difícil i molest amagar la seva actitud injusta i autoritària.

Que trista la història d’aquest estat.

Crec que ens convé tenir-lo com a veí el més aviat possible.